Tornar

Actualitat

29/01/2019

"Aprenem a pensar. Metacognició i psicosi."

Susana Ochoa 2019

L'any 2011 diverses investigadores del Parc Sanitari Sant Joan de Déu van iniciar el primer projecte d'intervenció en persones amb primers episodis psicòtics a través del tractament metacognitiu. Vuit anys, una dotzena de centres de tot Espanya i més de 200 pacients han format part de l'estudi, liderat per l'equip de la Dra. Susana Ochoa de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu; junt amb la investigadora Raquel López i les clíniques Irene Birulés, Trini Peláez, Núria Grases i Ana De Apraiz.

Parlem amb la Dra. Susana Ochoa per conèixer quina ha estat l'evolució del projecte i en quin punt es troba.

Per centrar el tema ens podries explicar breument què és un primer episodi psicòtic?

Es coneix com a primer episodi psicòtic, els primers anys en els quals s'inicia una malaltia psicòtica com és l'esquizofrènia. L'esquizofrènia és un trastorn mental que consisteix en una alteració de la realitat amb deliris (creences irreals amb total convicció) o al·lucinacions (percepcions auditives o visuals no reals).

Susana, en primer lloc, ens podries explicar què és el tractament metacognitiu?

El tractament metacognitiu va adreçat a entendre el procés de pensament i així poder interpretar les diferents situacions socials que s'esdevenen. A l'assaig clínic que vam dur a terme durant la primera beca FIS que se'ns va concedir com a grup, es van realitzar intervencions grupals on es treballava, amb situacions concretes, els processos de pensament i les relacions amb els altres. Més endavant, en el següent assaig, es van dur a terme intervencions individuals personalitzades per a cada pacient, mitjançant situacions quotidianes i reals del seu dia a dia.

En estudis previs vau demostrar que el tractament metacognitiu és eficaç, què ens en pots explicar sobre això?

El 2011 vam posar la primera pedra a aquest gran projecte, que va néixer com un projecte d'intervenció en persones amb primers episodis psicòtics i on van participar 9 centres de tota Espanya i al qual, posteriorment, se'n van afegir més.

Les persones que van tenir accés a aquestes intervencions grupals van mostrar una notable millora respecte al grup que no la va rebre.  En aquest sentit, els participants van esdevenir més reflexius, disminuïa la seva rigidesa i també la tendència a pensar que l'altre era culpable del que passava.

En aquests moments ens trobem en la fase d'anàlisi relativa a les intervencions realitzades als  pacients de manera individual.

Quins són els objectius del projecte que esteu realitzant en aquests moments?

Ara mateix el que volem és passar de provar l'eficàcia del tractament metacognitiu a través d'una intervenció, a fer un estudi molt més descriptiu que ens permeti recollir dades  i, gràcies a això, puguem dissenyar intervencions més adequades als perfils de cada persona. A hores d'ara, sabem que els aspectes metacognitius són importants en persones amb primers episodis, però ens manca informació en relació a les persones amb esquizofrènia crònica.

En aquesta nova fase analitzarem mostres de persones amb primers episodis (primers 5 anys d'evolució), pacients amb més de 5 anys d'evolució de la malaltia (pacients amb esquizofrènia crònica) i controls sans. L'estudi està centrat en persones que viuen a casa i, per tant, amb vides socialment més o menys actives, és a dir, possiblement treballen, tenen parella, etc. En total seran més de 500 participants, ja que cada centre aporta uns 60 casos.

Quin interès té per a vosaltres que els pacients convisquin dins l'entorn familiar?

Els estudis han demostrat que aquests trastorns evolucionen de forma diferent a cada persona, en funció de la seva xarxa social (família, amics, entorn, etc.). Una de les hipòtesis planteja el tema del grau d'aferrament que els pacients hagin tingut durant la infantesa, com a efecte a valorar en el desenvolupament del trastorn en l'edat adulta.

Per a nosaltres és interessant estudiar quin ha estat i com és l'entorn familiar de cada persona per tal d'establir possibles relacions directes amb el trastorn, els seus inicis, la seva millora i els aspectes de pensament i relació amb els altres.

L'objectiu final de l'estudi doncs és aconseguir millorar els tractaments personalitzats?

Sí, i per aconseguir-ho avaluarem els biaixos cognitius, la cognició social, els nivells de cognició, el funcionament de la persona en l'àmbit comunitari, la seva història clínica, la seva personalitat base i com afecta la visió que té del món en el seu trastorn. Així doncs, podem dir que aquest serà un estudi molt més global, amb l'objectiu d'aconseguir una descripció la més representativa possible que, en un futur, ens permeti tractaments psicològics més personalitzats.

I quin serà el futur d'aquests projectes?

El projecte d'intervenció individual va finalitzar l'any passat, el 2018, tot i que el "Spanish Metacognition Group"continuarem treballant en el tema de la metacognició. Amb la nova subvenció disposem de finançament per  continuar investigant fins a l'any 2021, i ens agradaria poder continuar treballant-hi després d'aquesta data. Per al nostre grup, poder comptar amb la col·laboració de professionals de tants centres i ciutats és molt enriquidor, alhora que ens ajuda a desenvolupar una recerca més centrada en les necessitats de les persones amb psicosi.