Tornar

Actualitat

29/06/2017

“Invertir en investigació infermera és fonamental per a millorar l’eficàcia i la seguretat de les cures assistencials.”

Entrevista Juny 2017

Les infermeres Núria Herranz, Encarna Gómez i Ana Gómez, juntament amb l'infermer Alejandro Bosch, han estat beneficiaris d'un ajut del programa "Intensificació per a professionals d'Infermeria" dins del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020 de la Generalitat de Catalunya per impulsar diferents projectes de recerca.

Tots quatre formen part del personal infermer especialistes en pediatria que treballen a l’Hospital Sant Joan de Déu (nounats, cirurgia ambulatòria, consultes externes de cirurgia, ortopèdia i traumatologia, i unitat de cures intensives). Tots ells treballen dia a dia implicats en la seva tasca assistencial, molt lligada a la recerca, per a demostrar la millor evidència científica.

Aquest mes us adjuntem 3 entrevistes de les  infermeres beneficiades.

Ens podríeu explicar breument en què consisteixen els vostres projectes de recerca?

N.H. El meu projecte s'emmarca dins de l'àmbit de la Cura Neonatal, concretament en el procés de col·laboració entre el professional d'infermeria i la família d'un nounat amb encefalopatia hipòxic-isquèmica (EHI) i el seu tractament amb hipotèrmia. El naixement d'un nen amb EHI té un gran impacte sobre la família, ja que ve acompanyat de tota una sèrie d'elements hostils que generen un gran estrès en els pares i dificulta la creació del vincle i el desenvolupament del rol parental. És en aquest escenari on el rol que desenvolupa el professional d'infermeria amb els pares és determinant per a mitigar aquest estrès i afavorir l'empoderament en la cura del nen. Aquest projecte té com a objectiu comprendre com construeixen les infermeres aquest procés de col·laboració amb els pares, davant quines dificultats s'enfronten i quins elements poden ajudar-les.

E.G. El projecte forma part de la meva tesi doctoral sobre les estratègies de maneig de dolor. Actualment als centres sanitaris es realitza un nombre important de procediments en la pràctica clínica que produeixen dolor i ansietat als pacients, entre els quals trobem els petits procediments. L'estratègia que aborda el meu projecte consisteix a incorporar programes de formació als professionals amb gamificació (introducció de joc en entorns no lúdics) per incrementar la motivació i el compromís en l'aplicació d'aquestes tècniques, i així millorar els seus processos i la qualitat assistencial.

A.G. El meu és un projecte innovador dins del servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia (COT), centrat a conèixer l'efectivitat de la intervenció educativa mitjançant un programa estructurat en pacients postoperats d'escoliosis idiopàtica (EIA). La intervenció quirúrgica de l'EIA implica prendre una decisió important per part de l'adolescent i els pares, que requereix d'un accés a la informació i d'un suport durant tot el procés de presa de decisions. Per aquest motiu l'educació durant un procés d'intervenció terapèutica és prioritària per a capacitat al nen i als seus pares en el maneig i la gestió del seu estat o procés de la malaltia.

Per què vàreu decidir començar un projecte de recerca?

N.H. Des de la meva perspectiva d'infermera assistencial, crec que treballar amb una família d'un nadó que ha patit un EHI és una de les situacions més complexes que poden abordar els professionals. Aquesta dificultat va generar en mi la necessitat de voler comprendre amb profunditat com construïm i afrontem les infermeres la cura d'aquestes famílies.

E.G. Durant tres anys he estat implicada i codirigint el projecte d'hospital sense dolor en petits procediments. En finalitzar-lo vaig sentir la necessitat d'iniciar un nou projecte relacionat amb el tractament no farmacològic per ajudar a minimitzar l'impacte negatiu que produeixen els procediments clínics en el nen i la seva família. I així poder identificar les millores estratègies, avaluar l’ansietat, el dolor, la satisfacció i l’eficàcia de la tècnica, etc. per a aplicar les millors opcions de tractament.

A.G. Dos motius em van dur a realitzar el meu projecte. Per una banda, en arribar a la consulta d'infermeria de COT vaig detectar unes necessitats i carències en els pacients postoperats que els generaven un estat d'ansietat, de difícil adherència al tractament i com a conseqüència a una disminució de la seva qualitat de vida. Per l'altra, aquest projecte vol provocar un gir a la consulta d'infermeria de COT, millorant la motivació i la realització de competències infermeres que no estan suficientment ben definides.

Amb quines dificultats us heu anat trobant durant la vostra carrera com a investigadores?

La principal dificultat davant la qual ens trobem és el factor temps. En el moment actual, de la forma que es gestionen els recursos, les infermeres hem de compaginar simultàniament les tasques assistencials amb la recerca. I molts cops la recerca s'ha de realitzar durant les nostres hores personals, fora de l'horari laboral. Creiem que s'hauria de promocionar tant la recerca com les tasques assistencials, ja que ambdues es necessiten i es complementen. És a dir, la recerca es nodreix de la clínica i l'assistència, i aquesta al seu temps millora i es desenvolupa gràcies a la recerca.

D'altra banda a principis dels anys noranta l'accés a la formació en metodologia de la investigació era complicat, ja que amb prou feines hi havia informació i recursos de formació per a l'àmbit infermer. Per sort progressivament han anat apareixent màsters i postgraus sobre el tema, i la formació s'ha estès i diversificat. Malauradament l'accés per a molts infermers/es continua essent difícil, a causa del seu cost i la seva disponibilitat horària.

Quina importància creieu que té la recerca en infermeria?

La recerca en infermeria és una eina fonamental perquè la nostra disciplina pugui avançar sobre una base de coneixements sòlids que responguin a criteris amb el màxim rigor científic. Perquè això sigui possible, la investigació ha d'incorporar la perspectiva de les persones i ajustar-se la seva naturalesa. Creiem que invertir en investigació infermera hauria de ser una de les prioritats de tot sistema sanitari, ja que amb ella podem millorar l'eficàcia i la seguretat de les cures que realitzem en la nostra tasca assistencial. Sabem que els nostres treballs d'investigació poden aconseguir resultats que repercuteixin directament a la millora de la salut del nen i l'adolescent, així com de la seva família.

Les infermeres estem preparades per a liderar projectes de recerca dins de les nostres institucions i estem il·lusionades amb aquest nou repte. El PERIS ens ha donat la possibilitat de poder desenvolupar part de la nostra recerca en infermeria, per això aquest 2017 creiem que serà un any d'evolució i maduració la professió infermera, especialment en l'àmbit de pediatria.

* Fotografia superior d'esquerra a dreta: Nuria Herranz, Alejandro Bosch, Ana Gómez i Encarna Gómez

Per a més informació podeu llegir les entrevistes completes de les infermeres Nuria Herranz Rubia, Encarna Gómez Gamboa i Ana Gómez Rodríguez.