Tornar

Actualitat

14/05/2013

"L'esquizofrènia és un trastorn complex que requereix tractaments personalitzats més eficaços que els actuals"

BelenRamos

ENTREVISTA: Investigadora del grup Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus, Belén Ramos acaba de publicar un estudi a la revista científica Journal of Psychiatric Research titulat: "Analysis of SP transcription factors in the post mortem brain of chronic schizophrenia: a pilot study of relationship to negative symptoms". Ramos és la coordinadora de la línia Psiquiatria molecular de la FSJD i la responsable del laboratori de Psiquiatria Molecular del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Per aquesta doctora en fisiologia, la perseverança i la motivació són aptituds claus per ser investigador.

L'esquizofrènia és un trastorn mental complex que en moltes ocasions resulta incapacitant per a qui la pateix. Veure o sentir coses que no existeixen, tenir deliris o paranoies, són alguns dels seus símptomes més evidents. D'altres, com l'aïllament, la manca d'espontaneïtat o el no saber mostrar emocions són menys visibles i se'ls denomina símptomes negatius. La doctora Belén Ramos ha liderat un estudi que per primera vegada dóna evidències que alteracions en una família de proteïnes pot participar en l'aparició d'aquests símptomes negatius.

Quines noves perspectives obre aquesta troballa?

D'una banda suggereix la possibilitat de dissenyar millors fàrmacs que regulin les proteïnes SP1, SP3 i SP4. Hem comprovat com alteracions d'aquestes proteïnes en certes àrees del cervell, com l'escorça prefrontal o el cerebel, poden participar en l'aparició dels símptomes negatius a través de la regulació de gens claus en la comunicació neuronal.

Estem a prop de trobar un fàrmac més efectiu pel tractament d'aquests símptomes?

No, necessitem continuar investigant per entendre millor el paper d'aquestes proteïnes en l'esquizofrènia. Per això, necessitem rebre finançament per aquest tipus d'estudis. No obstant això, sí que obre una nova perspectiva en la investigació d'aquestes proteïnes com a possibles dianes terapèutiques per corregir els símptomes negatius.

Per a la vostra recerca ha estat clau el programa de donació en esquizofrènia del banc de teixits del Parc Sanitari. Què té d'especial aquest programa?

TweetBFins on nosaltres coneixem, disposem de l'únic banc amb registre de dades clíniques premortem, és a dir, que les mostres són de donants amb esquizofrènia que havien estat molt ben avaluats en vida. Per tant es tracta d'un banc pioner creat gràcies a l'esforç dels donants, les famílies i l'equip humà que hi treballa. A més són mostres de molta qualitat, ja que la mitjana entre l'hora de la mort i la recollida de teixit és de 4 hores. Als EUA la mitjana se situa entre les 12 i les 48 hores. Ens agradaria que l'estudi que ara presentem animi encara més a la comunitat científica a utilitzar-lo. Quants més investigadors estiguem treballant en aquest camp més podrem avançar en una malaltia que afecta de manera tan severa al pacient i, també, a la seva família.

Però les mostres són finites ...

Efectivament, ho són. Per això hem d'animar a participar en aquest tipus de donació. Així podrem entendre millor les fallades que es produeixen al cervell i aconseguir millors teràpies. El suport que puguin donar els malalts i les seves famílies és clau per a la continuïtat de la tasca del banc.

¿L'esquizofrènia té remei?

Sóc incapaç de visualitzar-ho en un curt-mig termini, ja que és un trastorn tan complex que només aconseguirem avançar en aquesta direcció coneixent millor el cervell, des dels gens a la seva funció, i detectar quines errades hi passen en l'esquizofrènia. El futur s'encaminarà cap al disseny de tractaments personalitzats més eficaços que els actuals. No és una malaltia fàcil de tractar, però no per això l'hem de deixar de banda. Tampoc és una malaltia rara i produeix un gran impacte en el pacient i en llurs famílies. El nostre estudi és només una petita peça d'aquest difícil trencaclosques.

Recomana'ns una pel·lícula que ens acosti a la complexitat de l'esquizofrènia.

Una ment meravellosa, de Ron Howard. Et fa entendre com una persona amb aquest trastorn, i amb el suport familiar i social, s'esforça per saber distingir el que és real i el que no. Una altra pel·lícula que m'agrada molt és El solista de Joe Wright, basada en una història real, que reflecteix bastant bé l'esquizofrènia i com una amistat es converteix en una teràpia valuosa.