Tornar

Actualitat

30/03/2020

"L'objectiu de la nostra recerca és reduir la morbiditat dels nadons amb problemes i millorar el seu desenvolupament a llarg termini."

Martin Iriondo 2020

És just afirmar que l'impuls de la recerca al Servei de Neonatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va ser obra del Dr. Xavier Krauel, el qual va posar la primera pedra del que seria l'actual "Grup d'investigació en neonatologia" de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), liderat pel Dr. Martín Iriondo, actual cap de Servei.

El grup de recerca centra la seva activitat, principalment, en dues línies: la recerca en nutrició i metabolisme neonatal, línia liderada per la Dra. Isabel Iglesias, i l'atenció i reanimació en el nadó crític, liderada pel Dr. Martí Iriondo. A més a més, aquest grup col·labora activament amb altres grups de recerca de l'IRSJD.

Abans de començar l'entrevista, ens podries indicar en què es diferencia un nadó prematur d'un nadó crític?

Per una banda definim un nadó prematur aquell que neix amb menys de 37 setmanes de gestació. El nostre grup centra part dels seus esforços en els nens molt prematurs, aquells que tenen menys de 32 setmanes. En canvi un nadó crític és aquell que està en una situació patològica que requereix cures d'alta intensitat, als inicis de la seva vida. Això inclou els prematurs que neixen abans de les 32 setmanes de gestació (freqüentment amb un pes en néixer entre els 500 i els 1500 g), altres nadons amb patologia malformativa greu com l'hèrnia diafragmàtica congènita o algunes cardiopaties congènites, i altres.

Actualment quines activitats de recerca dueu a terme al voltant d'aquests infants?

En la línia d'atenció i reanimació del nadó crític estem col·laborant a avaluar quina és la concentració d'oxigen òptima per iniciar la reanimació en prematurs de menys de 30 setmanes de gestació. Fa 10 anys els valors d'oxigen per iniciar la reanimació eren molt alts i això podia provocar un estrès oxidatiu i afavorir l'aparició de patologies com la retinopatia del prematur. Hem participat en dos estudis multicèntrics, un nacional (REOX) i un altre internacional (PRESOX), per avaluar la concentració d'oxigen inicial òptima en la sala de parts. Aquests estudis han ajudat a fer recomanacions d'utilització de baixes concentracions d'oxigen a l'inici de la reanimació en nadons prematurs.

Pel que fa a metabolisme i nutrició, els objectius de la línia se centren en com aconseguir de manera segura i eficaç que el creixement dels prematurs s'aproximi el més possible a què haguessin tingut en el ventre de la seva mare, millorant el seu desenvolupament i minimitzant complicacions en la seva vida adulta, així com a entendre les implicacions de la regulació de la glucosa en el nadó.

També teniu col·laboracions amb altres grups de recerca de l'IRSJD i de Sant Joan de Déu, què ens en pots dir?

En el cas del nadó crític, col·laborem amb algunes línies de recerca de l'equip de medicina fetal liderat pel Dr. Eduard Gratacós (Director de BCNatal). Amb el seu equip treballem per conèixer millor els mecanismes que limiten la taxa de supervivència dels nadons afectes d'hèrnia diafragmàtica congènita (HDC). L'hèrnia diafragmàtica congènita és un defecte embrionari del diafragma, que fa que part dels òrgans de l'aparell digestiu passin al tòrax, produint un mal desenvolupament del pulmó. Es tracta d'una patologia amb unes taxes de mortalitat i morbiditat elevades degudes a la hipoplàsia pulmonar i sobretot a l'alteració en el desenvolupament dels seus vasos sanguinis. S'està estudiant l'expressió de factors de creixement angiogènic en líquid amniòtic de fetus afectes d'HDC envers el grau d'hipertensió pulmonar desenvolupada després de néixer i la seva evolució posterior (Jordi Clotet).

Alguns professionals del Servei de Neonatologia col·laboren amb altres grups de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu, concretament amb el grup de Cervell Neonatal liderat pel Dr. Alfredo García-Álix, estudiant la maduració cerebral del nadó prematur (Thais Agut i Núria Carreras) o les infeccions neonatals amb impacte en el cervell en desenvolupament (Ana Alarcón) i amb el grup de Cardiologia Pediàtrica del Dr. Joan Sánchez de Toledo avaluant la capacitat de predicció de la monitorització cerebral integrada envers alteracions en el neurodesenvolupament durant la cirurgia cardíaca neonatal (Marta Camprubí i Débora Cañizo).

El grup de nutrició i metabolisme treballa amb membres del grup de malalties metabòliques d'origen pediàtric (Marta Ramón i Carles Lerin).

En l'àmbit internacional, es col·labora amb Arjan Te Pas (Leiden University Medical Center) i amb Marta Thió (The Royal Women's Hospital Melbourne. Austràlia), que participen en un treball conjunt d'avaluació de la funció pulmonar en la reanimació de pacients afectats d'HDC (Cristina Carrasco i Jordi Clotet).

Per l'estudi de la monitorització i regulació de glucosa en el prematur col·laborem amb un grup internacional coordinat des de Cambridge (Kathryn Beardsall) i participem (Montse Izquierdo) en un projecte global sobre creixement dels nadons prematurs, Intergrowth-21st (Prof. J. Villar).

Com impacta la vostra recerca en la qualitat de vida d'aquests nadons?

Per una banda, com he comentat, estudiem com optimitzar la reanimació de nadons prematurs, per minimitzar al màxim les seqüeles que es poden ocasionar i per l'altra, el grup de la Dra. Isabel Iglesias estudia com optimitzar la nutrició d'aquests nadons, per millorar el guany de pes corporal, estratègies per disminuir complicacions com l'enterocolitis necrosant o alteracions del desenvolupament, entre altres. Per fer-ho possible, estem treballant en la caracterització individualitzada de les trajectòries de creixement tenint en compte factores com la composició corporal i en l'estudi del contingut nutricional i de factors bioactius de la llet de les seves mares.

L'alimentació en infants prematurs o amb baix pes en néixer és molt important i pot tenir un impacte a llarg termini. En un estudi de la Dra. Marta Camprubí en un model de rata, vam veure que aquelles que naixien amb baix pes presentaven dificultats per aprendre, problemes de memòria i inclús tenien sinapsis diferents en l'hipocamp.

Quins reptes us plantegeu pel futur del grup?

Hem desenvolupat una calculadora de mortalitat en prematurs/es espanyols/es a partir de les dades de la Red SEN-1.500, on s'inclouen totes les dades de nadons de menys de 1.500gr. o menys de 30 setmanes, de 60 hospitals espanyols. Gràcies a aquestes dades hem pogut definir 3 models predictius de mort neonatal, un per a nadons d'abans de néixer, l'altre per a les primeres 24 hores de vida i l'últim per a nadons de llarga estada. Ara mateix ens trobem en la fase d'avaluació a partir d'un estudi prospectiu. Esperem poder-la posar a disposició dels centres sanitaris en un futur.

Volem aprofundir en els mecanismes biològics protectors presents en la llet materna, alguns dels quins es podrien incorporar en el futur com suplements quan no és possible l'alletament de la mateixa mare. Per fer-ho actualment comptem amb un finançament FIS del 2017.