Tornar

Actualitat

29/08/2017

"Les immunodeficiències primàries expliquen part de les infeccions molt greus o recurrents dels infants"

Entrevista Laia Alsina 2017

Actualment s'ha identificat el gen afectat en més de 300 tipus d'immunodeficiències primàries, però es creu que podríem trobar més de 3.000 gens que en estar afectats provoquen aquestes malalties, malgrat això és una malaltia rara. L'equip de la Dra. Laia Alsina treballa en l'estudi del sistema immunitari en els nens, i els seus problemes; concretament el sistema immune innat.

Quina és la funció del sistema immunitari i concretament el sistema immune innat?

El principal objectiu del sistema immunitari és la lluita contra les infeccions que poden generar els microorganismes que trobem en el nostre entorn. Quan el sistema immune no funciona correctament, diem que patim una immunodeficiència.

El sistema immune té dos tipus d'immunitats: la innata i l'adaptativa. La innata és la primera línia de defensa i és amb la que naixem. Aquesta és molt important en l'edat pediàtrica, sobretot en la lluita del Streptococcus pneumoniae (molt present a la població), els micobacteris, alguns virus, etc. té molt de pes en el control de les infeccions pediàtriques. Mentre que la immunitat adaptativa és aquella que es genera un cop s'ha produït una primera infecció, habitualment arriba a una fase més madurativa a partir dels 10 anys

Què són les immunodeficiències primàries i per què n'hi ha tantes?

Si la immunodeficiència ja ve de naixement, la cataloguem com a immunodeficiència primària. El sistema immunitari està format per milions d'elements: cèl·lules, citocines, vies de senyalització, receptors, etc. qualsevol d'aquests elements quan està afectat pot provocar una immunodeficiència primària. Per això podem entendre que hi ha tantes formes diferents d'immunodeficiències primàries. Però totes condueixen al mateix, a patir més infeccions o més greus (per més informació, recomanem accedir a Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris).

La majoria d'elles són malalties genètiques i més d'un membre de la família pot estar afectat. Tot i que hi ha hagut grans avenços científics en aquestes malalties en els últims 10 anys, actualment s'estima que només s'han detectat el 10% dels gens que poden ser-ne la causa. D'altra banda hi ha pacients que no tenen cap gen afectat, així que hem de pensar que potser pateixen defectes epigenètics en els gens amb funció immune, que causen el seu silenciament. L'epigenètica en les immunodeficiències primàries és una àrea d'estudi molt recent.

Quins tractaments podem trobar per aquestes immunodeficiències?

Actualment tenim dos tipus de tractaments: reforç del sistema immunitari del pacient o la curació aconseguint un recanvi del sistema immunitari defectuós per un que funciona correctament. Això últim es pot aconseguir mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques o la teràpia gènica (teràpia encara en fase experimental mitjançant la qual s'"arregla" el gen que està defectuós).

Arran del vostre estudi en la via de senyalització IL-12/Interferó-Gamma vau començar una línia en fàrmacs antiTNF, per què?

Les persones que tenen defectes en una via de l'immune innat, que participa en la senyalització de dues citocines, el IL-12 i Interferó-Gamma, pateixen més infeccions per micobacteris com la tuberculosi, la leishmaniosi, els fongs intracel·lulars, etc. És una forma d'immunodeficiència sobre la qual estem treballant gràcies a beques competitives del Instituto Carlos III, i que s'anomena Susceptibilitat Mendeliana als Micobacteris. Al mateix temps vam veure que hi havia nadons de mares tractades durant l'embaràs amb fàrmacs antiinflamatoris (tipus antiTNF) necessaris per al control de la malaltia, que mostraven les mateixes característiques que els nostres pacients immunodeficients.

Com actuen aquests fàrmacs i quina és la importància del seu estudi?

Els fàrmacs antiTNF fan sinergia amb el interferó-gamma i en conseqüència, per l'efecte del fàrmac, aquesta via de senyalització no funciona correctament en aquests nadons; presentant un tipus d'immunodeficiència primària induïda, que els posa en risc de greus infeccions.

Actualment no hi ha cap més grup de recerca que estigui estudiant aquesta problemàtica i la seva afectació en els nens. Malgrat això, pensem que és important perquè la prescripció d'aquest fàrmac pot ser força habitual en el nostre sistema sanitari, per tractar les malalties reumàtiques o la malaltia inflamatòria intestinal. I pensem que hem d'estudiar l'impacte real que té el fàrmac en el sistema immune del nadó. Per dur a terme aquests estudis comptem amb beques competitives: FIS del Instituto Carlos III i la beca Leonardo del BBVA. I fa uns dies ens van acceptar la publicació de l'article "Immunological changes in blood of newborns exposed to anti-TNF-α during pregnancy" a la revista Frontiers in Immunology.

Aquest 2017 us han concedit un finançament internacional, què ens pots dir del projecte?

Aquest finançament ens permetrà iniciar un projecte en tuberculosimultiresistent, juntament amb grups de recerca de Llatinoamèrica (Perú i Brasil) i d'Europa (Alemanya i Itàlia) i a Espanya liderarem des del nostre hospital.

Pensem que els pacients amb tuberculosi multiresistent presenten una mala evolució de la malaltia no només causada per la resistència a fàrmacs, sinó que creiem que el seu sistema immunològic no té un funcionament òptim contra la infecció. L'estudi ens permetrà conèixer quin tipus de resposta immunitària es genera en aquests pacients i buscar vies alternatives al tractament de la malaltia.