Tornar

Actualitat

28/04/2020

"Prendre o no un nou tractament farmacològic ha de ser una decisió informada i compartida entre el prescriptor i el pacient"

montse gil

La Dra. Montse Gil, investigadora del grup Avaluació de Tecnologies Sanitàries en Atenció Primària i Salut Mental (PRISMA), acaba de presentar la seva tesi doctoral "El problema de la no iniciació del tractament farmacològic: avaluació amb mètodes qualitatius" on ha analitzat per què els pacients no inicien un nou tractament farmacològic.

La no iniciació es produeix quan es prescriu un nou tractament farmacològic a un pacient i aquest pren la decisió de no iniciar-lo. Actualment a Espanya, la prevalença de no iniciació oscil·la entre el 6% i el 13% en atenció primària i està associada a pitjors resultats clínics, més dies de baixa laboral i costos sanitaris més alts.

Quins són els principals motius per no iniciar un tractament farmacològic des de la perspectiva del pacient?

Davant d'una nova prescripció farmacològica els pacients fan un balanç risc-benefici del tractament. Aquest balanç està influenciat per múltiples factors, un dels més importants és la percepció que té el pacient sobre la malaltia i la medicació prescrita; que al seu temps estan influenciats per factors culturals, idiomàtics I emocionals del mateix pacient. També hi té un pes molt important, la relació que té el pacient amb el sistema de salut.

La decisió de prendre o no un nou tractament farmacològic sempre ha de ser una decisió informada i compartida entre el prescriptor i el pacient. Tot i que l'última paraula sempre la té el mateix pacient, des del sistema sanitari hem de garantir que el pacient està ben informat tant de la seva malaltia com de la medicació que se li prescriu.

A partir dels resultats obtinguts he pogut dissenyar un Model Teòric d'Iniciació a la Medicació.

Després d'analitzar els diferents perfils de tractament, vas veure diferències entre ells?

Els resultats van ser molt similars entre tots els grups terapèutics que vaig estudiar (patologia aguda, crònica asimptomàtica, crònica simptomàtica i mental). Només va haver-hi petites apreciacions en patologia mental i en algunes malalties cròniques. En aquests casos vam veure que aquestes patologies estaven molt relacionades amb l'estigma, el poc coneixement o bé la poca consciència de la patologia.
Després també vam veure que hi havia diferencies en aquells pacients on se'ls prescrivien fàrmacs que poden generar dependència, tenen una acció retardada, o bé amb molta o poca potència.

És sempre perjudicial que un pacient no iniciï un tractament farmacològic prescrit?

No, hi ha situacions en les quals no iniciar un nou tractament no és perjudicial per al pacient, sempre que el pacient n'estigui ben informat i així ho consideri; per exemple això pot passar en la prescripció dels analgèsics. En canvi en altres situacions, la no iniciació és perillosa, ja que pot comportar un risc important per la salut de la persona, sobretot quan es tracta de fàrmacs que prevenció primària per a patologies cardiovasculars o la diabetis; i també en aquells medicaments de prevenció secundària en malalties cròniques.

Quines eines necessiten el personal mèdic de l'Atenció Primària per a millorar la iniciació?

En primer lloc, els professionals d'Atenció Primària han de conèixer que és la no iniciació i quins són els processos de presa de decisió que fan els pacients, aquests dos fets els permetran poder-los ajudar. Per exemple, amb l'estudi ens hem adonat que molts cops el pacient desconeix la seva patologia i com evoluciona o perquè serveix la medicació prescrita.

En segon lloc, és important que els professionals, davant d'una nova prescripció farmacològica, preguntin als pacients si es prendran la medicació, si tenen dubtes, si hi ha alguna cosa que no s'hagi comentat i que el preocupi, etc. Ara mateix, la pressió assistencial és una barrera a superar per a poder fer aquesta atenció més personalitzada.

Més enllà dels metges i metgesses, quins altres professionals sanitaris poden jugar un paper per millorar la iniciació?

Tots, s'ha de treballar a tots els nivells i donar-se suport entre si. Dins de la consulta és molt important prendre decisions compartides i informades, i fora de la consulta comptar amb el suport dels professionals d'infermeria i els farmacèutics/ques. De fet en l'estratègia de millora que he dissenyat en la tesi per a patologies cardiovasculars i diabetis, el personal d'infermeria i els farmacèutics comunitaris participaran com a element flexible i de suport que ajudin a la presa de decisions informades i compartides. En aquests moments s'està duent a terme un estudi pilot en aquestes dues patologies.

La teva tesi doctoral és un complement als resultats obtinguts en un estudi anterior, per què?

Els resultats de la tesi doctoral del Dr. Ignacio Aznar "El problema de la no iniciació del tractament farmacològic: avaluació amb mètodes quantitatius", ens mostren que el problema de la no iniciació és important i que afecta un percentatge alt de la població, però no ens explica perquè està passant, ja que només utilitza la metodologia quantitativa. Aquesta explicació ens la dona la metodologia qualitativa, a partir de la qual podem explorar en profunditat les motivacions de no iniciar un nou tractament farmacològic.

Els resultats de les dues tesis doctorals ens ha permès plantejar una estratègia efectiva i aplicable a la pràctica clínic actual amb l'objectiu de millorar la no iniciació en patologies cardiovasculars i diabetis en Atenció Primària.