Tornar

Grups de recerca

Neurociència cognitiva

2017 provisional escera

Coordinadors del grup

  • Carles Escera Micó

El Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva emmarca la seva activitat investigadora a la intersecció entre la psicologia cognitiva i les neurociències, i se centra en com el cervell representa els sons de l'ambient per donar lloc a la percepció auditiva. En particular, estem interessats a establir els mecanismes pels quals el cervell extreu models de la regularitat implícita en l'entorn acústic per anticipar futurs esdeveniments sensorials, donant lloc al qual es coneix com a percepció predictiva. Aquesta capacitat cerebral per representar l'entorn acústic no només és important per a la percepció, sinó també per al neurodesenvolupament de les capacitats cognitives.

Línies d'investigació del grup:

  1. Adaptació sensorial i errors de predicció en la jerarquia de sistema auditiu.
  2. Processos predictius en les interaccions sensori-motores.
  3. Generats cerebrals del potencial de seguiment de freqüència.
  4. Codificació dels sons del llenguatge en nadons: el potencial de seguiment de freqüència com a biomarcador per al desenvolupament neurocognitiu.
  5. Significat funcional de les diferències genètiques en la codificació dels sons del llenguatge.
  6. Cognició numèrica i ansietat a les matemàtiques.

El nostre grup de Neurociència Cognitiva ha estat reconegut com consolidat i finançat per la Generalitat de Catalunya des de l'any 2003 (codi actual: SGR2017-974), pertany a l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona, ​​i el seu coordinador, Dr. Carles Escera, ha rebut el premi ICREA Acadèmia en les convocatòries de 2010 i 2015.

Objectius científics

  • Establir els mecanismes neuronals mitjançant els quals el sistema auditiu dóna sentit perceptiu a l'entorn acústic, i especialment al llenguatge, a través de l'estudi de l'adaptació sensorial i els errors de predicció i les seves interaccions amb el sistema motor i altres sistemes cognitius a múltiples nivells al llarg de la jerarquia auditiva, així com els seus determinants genètics.
  • Caracteritzar la resposta de seguiment de freqüència (RSF) en la població neonatal per establir les capacitats perceptives del llenguatge en nadons, així com establir els factors ambientals, genètics, metabòlics i de maduració de sistema auditiu (mesurats mitjançant neuroimatge) que determinen aquesta resposta. L'objectiu últim és establir un biomarcador de predicció de risc que pugui aplicar-se a tots els nadons després del cribratge auditiu universal neonatal, que permetés instaurar mesures preventives, com ara programes d'enriquiment musical, en els casos de detecció de risc de retard neurocognitiu.