Tornar

Actualitat

28/03/2019

Memòries dels Orígens

Coneixia la Dra. Carmen de Torres de les nostres etapes de residents de pediatria a l'Hospital Vall d'Hebron. Ja en aquells anys de la dècada dels 90 la Dra. de Torres destacava pel seu caràcter vehement, pulcritud de tracte i formació clàssica.

A finals de la residència ella havia entès que el seu futur era la recerca, no pas el contacte amb els pacients i les famílies directament.

Jo, llavors, vaig marxar a Nova York, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSKCC), per la meva formació en oncologia pediàtrica, especialitat que llavors i ara segueix essent no reconeguda a l'estat espanyol. Per aquells temps la Carmen havia tingut ja la primera de les seves filles, la Clara, amb el seu marit Toni Salvà resident també de pediatria de la nostra fornada.

La Carmen va quedar-se finalitzant la seva tesi a l'hospital Vall d'Hebron. Va ser uns anys més tard, ja amb dues filles –Paula i Clara- i la tesi completada que la Carmen va buscar també nous horitzons per continuar la seva formació com a investigadora després de l'especialització en pediatria.

Per atzar va arribar també a Nova York, a la Rockefeller University, just a l'altra banda del carrer de MSKCC. Era l'any 1998. La família de la Carmen va arribar al complet, a una ciutat molt dura pels nouvinguts i on els de fora ens ajudàvem per sobreviure les dificultats pròpies dels forans. Les filles de la Carmen i el Toni van acabar jugant a casa els caps de setmana i les visites als parcs de la ciutat es van convertir en entreteniment per ambdues famílies.

Des d'aleshores la Carmen va continuar amb el seu aprenentatge d'investigadora rigorosa i adoptant estils de treball més propis dels mons anglosaxons i que nosaltres desconeixíem de la nostra formació prèvia.

En aquells anys, amb la joventut i la força per llaurar un futur, vam superar les moltes dificultats que ens semblaven reptes tan sols. No teníem cap mesura de risc, ni cap assegurança pel que estàvem invertint. Eren les llavors que sembràvem d'un futur que seria molt lluny de Nova York.

L'any 2002 vaig tornar a Barcelona, demanat per la direcció de Sant Joan de Déu per rellançar l'oncologia pediàtrica del país. Mai vam pensar quant de feixuga seria la tasca, molt pitjor que adaptar-se a Nova York. Havia aconseguit guanyar la beca de la societat americana d'Oncologia (ASCO) per poder iniciar el meu propi grup (Career Development Award) i en aquell temps l'organització americana va ser prou generosa per acceptar que traslladés el meu projecte a Barcelona. Qui ho diria ara...

Amb aquells fons vaig proposar a la Carmen a venir amb nosaltres i, així, ho vam fer, traslladant tots dos les famílies, cadascun amb dos fills llavors, de tornada cap a casa.

Aquí ningú ens esperava, ens van cedir uns espais en un edifici llavors recentment inaugurat, sense res ni ningú. Era l'embrió del qual acabarien essent els nous laboratoris de recerca. Allí va començar tot.

La Carmen va arribar a Sant Joan de Déu l'agost de 2002 i des d'aleshores va aplicar la seva pauta per inaugurar el maig de 2003 el primer laboratori de diagnòstic molecular dels tumors del desenvolupament de l'estat. Aquell era el fruit del qual tots dos havíem après fins aleshores. Volíem el mateix pels nostres pacients que tenien els pacients als Estats Units, la mateixa capacitat precisa de diagnosticar, la millor capacitat de pronosticar i d'ajustar els nous tractaments que llavors començaven a emergir.

Aquella inversió que havíem fet en paral·lel començava a plasmar-se en un projecte real. La Carmen va gestionar el laboratori des del primer dia amb una destresa, eficiència i rigorositat que el temps ha demostrat ser molt exitosa.

A partir d'aleshores la Carmen va establir els pilars sobre els quals es fonamenta el grup actual: capacitat de treball inapel·lable, dedicació exclusiva, desig de crear a partir del coneixement i vocació d'ajudar als nostres pacients i famílies.

Tot això va desencadenar una onada de reconeixement professional cap a la seva tasca i també un suport per part de les famílies dels pacients que ens ha permès arribar on som ara.

15 anys després i ja malalta, la Carmen va poder veure fer-se realitat el somni que havíem teixit plegats, que el nostre projecte tindria una casa de futur, el Pediatric Cancer Center Barcelona (PCCB). Ben orientat cap al món que nosaltres vam sortir a buscar i que ara vindria a casa nostra per rebre el que aquí ara som capaços de crear, nous tractaments, noves possibilitats pels nostres pacients.

La Carmen ho va gestar i ho va fer créixer. El seu esperit ho vetllarà.

Dr. Jaume Mora - Nova York, 4 de març de 2019

homenatge carmen