Salut mental

Avaluar les característiques clíniques, psicosocials i neuropsicològiques que presenten les persones amb un trastorn mental greu ens permetrà identificar de manera més adequada les necessitats de tractament en cada un dels casos.

Els tractaments farmacològics i psicològics actuals no són efectius en totes les persones que pateixen esquizofrènia. El grup realitza assajos clínics sobre el tractament de la esquizofrènia resistent o amb símptomes negatius predominants, tant farmacològics com psicològics. S'han realitzat  4 assajos clínics de forma independent de la indústria farmacèutica i amb finançament tant públic com de fundacions privades (Stanley Foundation). La psicofarmacologia sensible al gènere i al sexe es té també en compte en les investigacions que es realitzen.

L'objectiu general és la recerca clínica de diferents trastorns psiquiàtrics, fent especial enfassis als trastorns del neurodesenvolupament. Actualment els esforços es centren en l'estudi de les psicosis d'inici en la infància (IP: Dra. Dolz), els trastorns per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH; IP: Dr. Alda) i els trastorns de l'espectre autista (TEA; IP: Dra. Mairena).

El grup de recerca es centra en investigar mecanismes moleculars alterats en el cervell en l'esquizofrènia que puguin conduir a alteracions en el desenvolupament neuronal o funcionament de la transmissió sinàptica, amb especial interès  en factors de transcripció.

La Fibromiàlgia (FM) és una síndrome crònica caracteritzada per principalment per dolor multifocal i altres símptomes somàtics associats que inclouen fatiga, insomni, problemes cognitius i problemes psicològics. L'alta prevalença, el server deteriorament funcional i l'elevat cost en l'atenció a la salut, fan que la FM es consideri un problema greu de salut pública. Tot i que la patogènesis de la FM és actualment desconeguda, probablement és causada per la interacció de mecanismes biològics, de la conducta i psicològics.

La síndrome de la FM representa un gran repte pels professionals de la salut a causa de la falta de tractaments òptims. L'efectivitat del tractament farmacològic és generalment limitada i els efectes més prometedors s'han trobat en els tractaments no-farmacològics (per exemple: exercici aeròbic, educació per a la salut, relaxació). Tot i això, hi ha una falta d'evidència empírica sobre el cost-efectivitat d'aquests tractaments. En l'any 2007, iniciarem una línia de recerca amb l'objectiu d'avaluar l'efectivitat i cost-efectivitat de diferents tractaments per a la FM amb la col·laboració del Prof. Martín Knapp i el Dr. Francesco D'Amico de la Personal Social Services Research Unit (PssRu; Escola d'Economia i Ciències Polítiques de Londres, Regne Unit) i amb el Dr. Javier García-Campayo (Hospital Miguel Servet de Saragossa, Espanya): (1) Psico-educació implementada en l'atenció Primaria vs cures habituals (2) Teràpia cognitiva-conductual vs teràpia farmacològica recomanada per la FDA vs cures habituals. (3) Teràpia grupal d'Acceptació i Compromís vs Tractament farmacològic recomanat per la FDA vs llista d'espera; y (4) Reducció de l'estrès basat en l'atenció plena (REBAP) vs cures habituals vs psico-educació (projecte d'investigació finançada en 2015 mitjançant un contracte Miguel Servetm ISCIII).

La línia està dirigida principalment a l'estudi de la relació entre el trastorn mental i la cognició. La nostra recerca es basa en proves cognitives i de neuroimatge tant funcional com estructural.