Tornar

Actualitat

24/07/2017

Un estudi confirma l'ablació epicàrdica com a tractament efectiu de la Síndrome de Brugada en pacients amb risc de fibril·lació ventricular

Un estudi internacional multicèntric realitzat per un equip d'investigadors entre els quals es troben la Dra. Georgia Sarquella-Brugada, del servei de Cardiologia i investigadora l'Hospital Sant Joan de Déu, el Dr. Josep Brugada, de l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Clínic-IDIBAPS; ofereix nova informació referent a la fisiologia i patologia, mecanismes i gestió dels pacients diagnosticats amb Síndrome de Brugada i demostra per primer cop la funció terapèutica de l'ablació epicàrdica. El treball s'ha publicat a la revista Circulation: Arrhythm and Electrophisiology.

Existeix actualment una evidència emergent de què la localització i l'eliminació de l'activitat elèctrica anormal en  la via epicàrdica de fluxe ventricular dret pot ser beneficiosa en pacients amb Síndrome de Brugada (SB). L'ablació epicàrdica basada en substracte realitzada per radiofreqüència es proposa com una solució a la fibril·lació ventricular recurrent en aquests pacients, però els pocs casos analitzats no permetien determinar de forma concloent la seva idoneïtat.

La síndrome de Brugada és una malaltia genètica que predisposa a l'atac cardíac o a la mort sobtada a causa d'una taquiarítmia ventricular maligna. Com a tractament de la SB, l'opció més clara és la implantació d'un desfribil·lador cardioversor o ICD, però els pacients amb episodis recurrents de fibril·lació ventricular poden experimentar múltiples descàrregues del dispositiu, amb el consegüent deteriorament de la seva qualitat de vida.

Recentment, s'ha proposat la tècnica de l'ablació epicàrdica basada en substracte com una solució a la fibril·lació ventricular recurrent, però els pocs casos existents no permetien cap conclusió ferma al respecte. En aquest estudi, l'equip d'investigació es va proposar analitzar aquesta metodologia i comprovar els resultats en un ampli grup de pacients amb SB, així com verificar la idoneïtat de la tècnica per normalitzar les conseqüències d'aquesta malaltia genètica.

Així mateix, l'estudi va demostrar una relació objectiva entre el grau del tipus I del patró electrocardiogràfic (ECG) i l'extensió del substrat. L'ablació del substrat va normalitzar el patró ECG sense complicacions, donant com a resultat la no induïbilitat de taquicàrdia ventricular/fibril·lació ventricular en tots els pacients.

Aquestes troballes són clínicament importants, ja que demostren per primera vegada la funció terapèutica efectiva de l'ablació epicàrdica a l'hora de prevenir la fibril·lació en pacients de SB amb alt risc de fibril·lació ventricular.