Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics
Coordinadora:
Usall J.
Equip:
Autonell J, Balsera J, Berrozpe A, Dolz M, Foix A, Haro JM, Martínez F, Ochoa S,
Pérez Arnau F, Roldán J.
L’esquizofrènia és el trastorn mental més discapacitant i afecta aproximadament un 1% de la població. Aquesta línia pretén investigar sobre l’ampli ventall de factors que intervenen en l’esquizofrènia, des de la genòmica fins a les intervencions psicosocials. L’objectiu és poder relacionar aquests diferents nivells (biològics, psicològics i socials) necessaris per entendre el trastorn amb l’objectiu final de millorar l’atenció de les persones que el pateixen.
Mecanismes de transducció del senyal intracel·lular en l’escorça prefrontal
A través de la creació d’un banc de teixit neurològic i l’anàlisi de mostres de teixit cerebral es pretén conèixer millor els mecanismes moleculars que intervenen en la gènesi de l’esquizofrènia.
Subtipus clínics i neurodesenvolupament anormal
L’esquizofrènia és un trastorn multifactorial. En la seva comprensió cal entendre com diferents factors etiològics (genètics, problemes del desenvolupament) estan intervenint i l’existència de diferents subgrups dins el trastorn
Tractament de les persones amb esquizofrènia resistent
Els tractaments farmacològics actuals no són efectius en totes les persones que pateixen esquizofrènia. Encara n’hi ha moltes que segueixen presentant manifestacions del trastorn o que la resposta al tractament és parcial. S’estan realitzant assaigs clínics en què, de manera independent a la indústria farmacèutica, s’analitza l’efectivitat de noves combinacions terapèutiques amb la finalitat de millorar els tractaments i fer-los més tolerables.
Impacte i atenció familiar
El patiment de l’esquizofrènia no sols és present en les persones que la pateixen, sinó també en els seus familiars i xarxa social. Cal conèixer quins són els factors que causen una major càrrega familiar i desenvolupar i avaluar programes de suport familiar per poder ajudar millor, entre tots, les persones que pateixen trastorns psicòtics.
Necessitats de les persones que pateixen trastorns mentals greus
El desenvolupament de la psiquiatria comunitària ha fet que persones que abans romanien ingressades llarg temps, en l’actualitat estiguin vivint en la comunitat. Tanmateix, la manca relativa de serveis fa que molts cops aquestes persones presenten necessitats importants sense cobrir. Cal conèixer quines són les necessitats dels pacients i qui hi està intervenint per poder-los ajudar.
Intervencions psicosocials
A més dels tractaments biològics, cal desenvolupar tractaments psicològics i psicosocials per atendre les persones amb esquizofrènia. En l’actualitat s’avaluen tractaments psicològics i atenció comunitària per entendre el seu paper per evitar la discapacitat associada al trastorn.
Publicacions
2005
Haro JM, Edgell ET, Novick D, Alonso J, Kennedy L, Jones PB, Ratcliffe M, Breier A; SOHO advisory board. Effectiveness of antipsychotic treatment for schizophrenia: 6-month results of the Pan-European Schizophrenia Outpatient Health Outcomes (SOHO) study.Acta Psychiatr Scand 2005; 111(3):220-31.
Lambert M, Haro JM, Novick D, Edgell ET, Kennedy L, Ratcliffe M, Naber D. Olanzapine vs. other antipsychotics in actual out-patient settings: six months tolerability results from the European Schizophrenia Out-patient Health Outcomes study. Acta Psychiatr Scand 2005;111(3):232-43.
Ochoa S, Haro JM, Usall J, Autonell J, Vicens E, Asensio F. and NEDES group. Needs and its relation to symptom dimensions in a sample of outpatients with schizophrenia. Schizophr Res. 2005;75(1):129-34.
2003
Cervilla JA, Depressive symptoms and cognitive decline. Br JPsychiatry 2003; 182: 364.
Factor impacte: 4,374
Haro JM,Edgell ET, Jones PB, Alonso J, Gavart S, Gregor K, Wright P, M Knapp M. The European Schizophrenia Outpatient Health Outcome (SOHO) Study: rationale, methods and recruitment. Acta Psychiatr Scand 2003; 107(3): 222-32.
Factor impacte: 2,259
Haro JM, Edgell ET, Frewer P, Alonso J, Jones PB; SOHO Study Group.The European Schizophrenia Outpatient Health Outcomes Study: baseline findings across country and treatment.Acta Psychiatr Scand Suppl. 2003;(416):7-15.
Factor impacte: 2,259
Haro JM, Kamath SA, Ochoa S, Novick D, Rele K, Fargas A, Rodriguez MJ, Rele, Orta J, Kharbeng A, Araya S, Gervin M, Alonso J, Mavreas V, Lavrentzou E, Liontos N, Gregor K, Jones PB; SOHO Study Group.The Clinical Global Impression-Schizophrenia scale: a simple instrument to measure the diversity of symptoms present in schizophrenia.Acta Psychiatr Scand Suppl. 2003;(416):16-23.
Factor impacte: 2,259
Ochoa S, Haro JM, Autonell J, Pendas A, Teba F, Marquez M; NEDES Group.Met and unmet needs of schizophrenia patients in a Spanish sample. Schizophr Bull 2003;29(2): 201-10.
Factor impacte: . 3,207
Urdahl H, Knapp M, Edgell ET, Ghandi G, Haro JM; SOHO Study Group.Unit costs in international economic evaluations: resource costing of the Schizophrenia Outpatient Health Outcomes Study.Acta Psychiatr Scand Suppl 2003; (416): 41-7.
Factor impacte: 2,259
Usall J, Haro JM, Ochoa S, Márquez M, i grup NEDES. Gender differences and outcomein schizophrenia: a 2-year follos-up study in a large community sample.European Psychiatry 2003; 18: 282-284.
Factor impacte: 1,072
2002
Usall J, Haro JM, Ochoa S, Márquez M, Araya S. Influence of gender on social outcomein schizophrenia.Acta Psychiatr Scand 2002;106(5): 337-42.
Factor impacte: 2,259
Shi L, Namjoshi MA, Zhang F, Gandhi G, Edgell ET, Tohen MF, Breier A,Haro JM. Olanzapine versus Haloperidol in the Treatment of Acute Mania: Clinical Outcomes, Health-Related Quality of Life and Work Sdadus. Internat Clin Psychopharmacol 2002; 17(5): 227-37.
Factor impacte: 2,754
Ajuts a la recerca actius
Portugal E. Trastorno delirante: subtipos diagnósticos en función de aspectos clínicos y biológicos.Fondo de Investigación Sanitaria. 01/2002-12/2004.
Berrozpe A. El impacto de dos programas de entrenamiento alternativos de intervención psicoeducativa en familias de pacientes esquizofrénicos: su implementación y efectividad.Fondo de Investigación Sanitaria. 01/2002-12/2004.
Roldán J. Evaluación de un programa diseñado para la atención domiciliaria de enfermería.Fondo de Investigación Sanitaria. 01/2002-12/2005.
Balsera J. Evaluación de la efectividad de un programa de gestión de casos, el plan de servicios individualizados para los trastornos mentales severos (PSI-TMS), frente al cuidado estándar en Cataluña.Fondo de Investigación Sanitaria. 01/2003-12/2005.
Pérez-ArnauF. Estudi de les alteracions dels mecanismes de transducció del senyal en el còrtex prefrontal d'esquizofrènics amb diferents tractaments farmacològics.Fundació la Marató TV3. 2002-2004.
Cervilla J.Funcionament neuropsicològic, signes neurològics menors i marcadors de nerurodesenvolupament com a determinants de necessitats, resposta al tractament i evolució en persones amb esquizofrènia: un estudi de seguiment a 5 anys.Fundació la Marató TV3. 2002-2007.
Salvador R. Aplicación de nuevas herrraminetas para el estudio de la disfunción frontoestriatal de la esquizofrenia.
